Dimecres 27 de Gener de 2010CASA ALEGRE DE SAGRERA
Terrassa
La monitora senyoreta Mia ens comenta els orígens de la Casa Sagrera que es remunten a principis del segle XIX. Va ser la casa pairal de Joaquin Sagrera important fabricant tèxtil de classe benestant, el qual va tenir un paper destacat durant la guerra napoleònica.
Es van realitzar importants reformes en els anys 1911 i 1915 dutes a terme per l'arquitecte municipal Melcior Viñals i Muñoz convertint l'edifici en un model d'habitatge burgès d'estil romàntic-modernista que mostra com vivien les famílies
adinerades de l'època. L'any 1973 va ser adquirit per l'Ajuntament de Terrassa, desde les hores desenvolupa usos museístics i obert al públic tant la casa com els jardins.
Hem començat la visita per la planta baixa: el Pati situat a l'espai de les dues ales de la casa amb vistes als jardins separat per una gran reixa de ferro forjat; el Gran Saló la estança més noble de la casa on es troben el Envidriat petit espai annex al saló, amb vitralls pintats i emplomats; el Bany separat per una porta corredissa de vitralls pintats i emplomats; l’Escala d'accés al primer pis de fusta de caoba de dos trams a escaire; el Quarto de Reixa destinat a sala d'estar, únic espai de la casa que conserva tota la decoració i mobiliari original de
l'època; el Menjador d'ús diari que conserva l'arrambador de fusta i el paviment hidràulic.
Primer pis: Menjador de gra espai reservat per a actes protocalaris, destaquen tres grans finestrals amb vitralls pintats i emplomats, grans làmpades de llàgrimes estil aranya, una gran taula amb història i pintures murals; la Sala Salvans (dormitori principal); la Sala Hernán Cortés; la Sala Judici de Salomó (habitació del matrimoni). Ala de Dormitoris: hi trobem quatre espais convertits en sales monogràfiques dedicades a artistes i literats diversos, la Sala Ferran Canyameres, la Sala Josep Martínez Lozano, la Sala Carlos Baca-Flor i al final la Sala de reserva del fons numismàtic del Museu de Terrassa.
Hem gaudit de la visita i de les col·leccions de ceràmica i porcellana oriental, pintura, dibuixos, numismàtica i el llegat dels escriptors Ferran Canyameres i Agustí Bartra.
Es van realitzar importants reformes en els anys 1911 i 1915 dutes a terme per l'arquitecte municipal Melcior Viñals i Muñoz convertint l'edifici en un model d'habitatge burgès d'estil romàntic-modernista que mostra com vivien les famílies
adinerades de l'època. L'any 1973 va ser adquirit per l'Ajuntament de Terrassa, desde les hores desenvolupa usos museístics i obert al públic tant la casa com els jardins.Hem començat la visita per la planta baixa: el Pati situat a l'espai de les dues ales de la casa amb vistes als jardins separat per una gran reixa de ferro forjat; el Gran Saló la estança més noble de la casa on es troben el Envidriat petit espai annex al saló, amb vitralls pintats i emplomats; el Bany separat per una porta corredissa de vitralls pintats i emplomats; l’Escala d'accés al primer pis de fusta de caoba de dos trams a escaire; el Quarto de Reixa destinat a sala d'estar, únic espai de la casa que conserva tota la decoració i mobiliari original de
l'època; el Menjador d'ús diari que conserva l'arrambador de fusta i el paviment hidràulic. Primer pis: Menjador de gra espai reservat per a actes protocalaris, destaquen tres grans finestrals amb vitralls pintats i emplomats, grans làmpades de llàgrimes estil aranya, una gran taula amb història i pintures murals; la Sala Salvans (dormitori principal); la Sala Hernán Cortés; la Sala Judici de Salomó (habitació del matrimoni). Ala de Dormitoris: hi trobem quatre espais convertits en sales monogràfiques dedicades a artistes i literats diversos, la Sala Ferran Canyameres, la Sala Josep Martínez Lozano, la Sala Carlos Baca-Flor i al final la Sala de reserva del fons numismàtic del Museu de Terrassa.
Hem gaudit de la visita i de les col·leccions de ceràmica i porcellana oriental, pintura, dibuixos, numismàtica i el llegat dels escriptors Ferran Canyameres i Agustí Bartra.
Preu: 2,00 €
Visitants: 24 persones
© fotos: M. Vallvé i Lluís
© textes: Lluís
© textes: Lluís
No hay comentarios:
Publicar un comentario