Dimecres 22 de Desembre de 2010
CENTRE DE COMANDAMENT INTEGRAT (CCI) FGC
Rubí

Avui hem dut a terme la visita al Centre de Comandament Integrat (CCI) de Rubí, es va programar per realitzar-la el passat 10 de novembre. Per causes imprevistes va ser ajornada per al dia d’avui.
Acompanyats des de Barcelona i retorn per personal del CCI. Hem iniciat la visita començant per la sala de projeccions, on mitjançant el passi d’un audiovisual ens ha mostrat les característiques del manteniment ferroviari: controls a les línies de circulació i estacions de servei tant en personal empleat com a passatgers; taller de reparació i manteniment de els cotxes avariats.
Seguim: entrem al Centre Operatiu de Rubí (COR). En el seu recorregut pel taller hem conegut les diferents seccions de reparació i manteniment que es realitzen en els trens, per tal de garantir la fiabilitat i seguretat dels mateixos, rebent per part de la Sra. monitora les detallades explicacions en cadascuna d’elles.
Deixem el taller i entrem a la Sala polivalent, (espai destinat a rebre les visites externes, i també utilitzat com a ""sala de crisi"") la Sra. monitora ens amplia les explicacions de tot el que s’ha vist, iniciant en acabar un amigable col·loqui aclarint alguns dubtes per la nostra part.
Separat per una àmplia façana de vidre opac que a comoditat es trasllueix, es mostra el Centre de Control. Disposa d’un Videowall amb pantalles digitals que controla les línies Barcelona-Vallès, Barcelona-Anoia i la línia poc coneguda però important, Tren transport de mercaderies, que inicia el recorregut a Súria i finalitza a la zona portuària de Barcelona (Moll Contradic) circula per la nit.
L’ordinador central que governa el CCI disposa d’una memòria RAM equivalent a 124 milions de pàgines impreses, està dotat dels majors avenços tecnològics que permet un control globalitzat pel que fa a tota la xarxa ferroviària i el relacionat amb aquesta.
La informació rebuda es gestiona de forma esglaonada en els tres centres que integren el CCI (control de trànsit, supervisió d’estacions i atenció al client). conserva la informació de cada incidència i els passos seguits per tal d’analitzar posteriorment la gestió i com es pot millorar.
És una visita que dóna a conèixer tot el treball que es realitza, el personal que intervé des del servei de neteja fins comandaments superiors, perquè es compleixin horaris i solucionar possibles problemes, per tal que el passatge gaudeix de comoditat i arribi al seu destinació sense incidències.


Preu: 5,30 €
Visitants:23 persones



© fotos: CCI-Google-Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 15 de Desembre de 2010
CAFÈS PONT
Sabadell

La visita s’ha iniciat a la sala de projeccions donant a conèixer de manera breu els inicis de l’empresa. El senyor Feliu Pont al córrer de l’any 1952 va decidir vendre el seu saxofon per poder comprar els primers quatre sacs de cafè, que el mateix va torrar i amb l’ajuda del seu germà va comercialitzar des del seu petit local a Barcelona. En l’actualitat és una de les empreses líders a Catalunya que abasta bona part de la provisió a hotels, restaurants i cafeteries, ampliant punts de venda en comerços assequibles al públic en general. La seva plantilla de treballadors és de més de 40 persones.
El passi del vídeo ens ha mostrat: l'arbre productor anomenat CAFETO, és una planta peculiar, tant per les seves varietats com per les seves condicions de cultiu, originària d'Etiòpia concretament de la regió de Kaffa, possiblement d’aquí va prendre el seu nom el cafè; el procés de Recaptació, quan els grans del cafè es tornen en un color vermellós, que succeeix entre els mesos d’octubre i febrer, procés que es coneix com tapixca o collita; el Despolpat; l'Assecat al sol o bé en màquina assecadora a través de cilindres rotatius; el Emmagatzemat en recipients de fusta o costals de jute, mínim de sis setmanes perquè el gra accentuï les seves propietats que el caracteritzen, com són: cos, aroma i acidesa.
Els principals països productors de cafè que en conjunt aconsegueixen una producció de més de 7 milions de tones són: Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Etiòpia (bressol del cafè), Kenya, Jamaica, Indonèsia, Uganda, Angola, Camerun, Tanzània, Vietnam.
Al segle XIX, apareixen a Espanya els primers establiments dedicats a la venda de cafe situats a Barcelona, Cadis i Madrid, els més coneguts, són: el Set Portes de Barcelona i el Cafe Gijón de Madrid.
Durant el recorregut per les instal·lacions de l’empresa, és una sorpresa rere l'altra que difereix de la senzillesa de l’entrada, una porta com qualsevol casa de veïns, un rètol i un timbre. Hem contemplat el control de tot el procés des de la selecció dels millors cafès importats en origen fins a la seva elaboració final: la Neteja del gra; el Torrat per aconseguir el millor punt de sabor; la Producció; el Emmagatzematge per qualitats del gra i l'Envasament final, amb les explicacions pertinents de cada màquina que realitzen aquestes tasques i fan possible la seva òptima comercialització.
De tornada a la sala de projeccions, ens han ofert un tast de cafè i tot prenent-lo hem iniciat una petita tertúlia sobre el seu sabor i tot el vist, a la sortida regal sorpresa. Gràcies per totes les atencions.

Preu: Gratuït
Visitants:20 Persones



© fotos: Jacint i Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 01 de Desembre de 2010
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Gran Via de les Corts Catalanes, 585

Els orígens de la Universitat de Barcelona es remunten a l’època del rei Martí I, l'Humà (1356-1410), el qual va voler atorgar a Barcelona l'any 1401 sense el beneplàcit del Consell de Cent, l’estudi de la medicina. La comissió del Consell, va negar aquest atorgament.
En època del rei Alfons V el Magnànim any 1450, per una butlla atorgada prèviament pel Papa Nicolau V es va inaugurar la UB. Tres segles més tard en el segle XVIII, la Seu va ser traslladada a Cervera (Lleida) en agraïment als habitants per
donar suport a Felip V duc d'Anjou(1683-1746)durant la Guerra de Successió Espanyola.
L'any 1842 la seu va tornar a Barcelona ocupant uns antics palaus del carrer del Carme. Anys més tard durant dues dècades (1863-1882) es construeix per Elies Rogent, l’edifici que avui hem visitat. D'estil eclèctic propi de l’època, d’una arquitectura on es barregen diferents arts: medievals, romànic, islàmic, gòtic i mudèjar. Va tenir un gran impacte urbanístic i social, per ser un dels primers edificis construïts fora de les antigues muralles de la ciutat, tot un esdeveniment no només en termes acadèmics, sinó també com a símbol de l’expansió urbanística i del nou esperit obert i modern de la ciutat de Barcelona.
Noranta anys més tard, el govern de la Segona República va atorgar a la UB autonomia pròpia, passant-se a dir: Universitat Autònoma de Barcelona.
L’any 1970 va ser declarat monument històric-artístic nacional.
La senyoreta Cristina, la nostra guia durant tota la visita, ens ha informat àmpliament de la història de la UB. des dels seus inicis fins als nostres dies, que de forma breu ressenyem al principi. Ens ha conduït partint del vestíbul i amb les explicacions pertinents a cada estada, per: l'Escala d'honor; la Sala de retrats dels il·lustres Rectors des de la recuperació de la Universitat any 1842 fins avui; la Sala de juntes; la Galeria superior que comunica el pati o Claustre de Ciències amb el de Lletres; el Paranimf, impressionant espai singular i històric on es duen a terme els actes més solemnes, està presidit per una pintura de la Immaculada, patrona de la Universitat. La Biblioteca, hem estat atesos per la senyoreta Judith, ens ha informat amb tot detall sobre la història i procedència d’important i valuós fons antic de: Manuscrits del segle XIV; Incunables segle XV; Gravats; Pergamins etc. Ha estat una informació molt il·lustrada.
Recomanem la visita a aquesta Universitat Autònoma que des de segles segueix formant a persones en totes les àrees del saber, i que amb els adquirits coneixements han beneficiat i beneficien a la humanitat i a l’hora engrandeixen el nostre país.

Preu: Gratuït
Visitants:29 persones


© fotos: UB-Jacint-Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 24 de Novembre de 2010
MUSEU DEL MODERNISME CATALÀ
Balmes, 48

El Museu està ubicat en un edifici modernista projectat per Enric Sagnier a principis del segle XX, situat al carrer Balmes de Barcelona.
Va ser en el seu temps un magatzem de distribució de l'empresa tèxtil Fabra & Coats. Adquirit per la família Pinós-Guirao des de fa més de 25 anys per exposar i donar a conèixer la col·lecció d'art modernista català atresorada al llarg de diversos anys.
Inaugurat el mes de Març 2010, es mostra en els seus 1.000 metres quadrats distribuïts entre dues plantes, una col·lecció d'unes 250 peces que et fan endisar al passat a la bella època del Modernisme a Catalunya que va tenir una fantàstica expansió després d'un llarg període de decadència originat per la derrota del 1714
i la conseqüent pèrdua dels seus drets i institucions nacionals.
Hem gaudit d'obres, la majoria de la col·lecció privada de la família Pinós-Guirao algunes d'elles inèdites de: pintures, porcellana i ceràmica, peces de marqueteria, miralls, mobiliari, paravents, plafons decoratius realitzats en mosaic, arquetes, vitralls, etc ., totes elles, creacions d'importants mestres mundialment coneguts com: Gaudí, Rivera, Utrillo, Homar, Llimona, Cusachs, Rusiñol, Casas, Graner, Mir, Escaler, Meifren, Arnau, Anglada i molts altres que també van participar en aquest corrent artístic, traient l'art en totes les seves facetes de les limitacions acadèmiques del moment.
Gràcies a tots ells, avui podem gaudir en tots els camps del Modernisme, d'un patrimoni cultural a Catalunya i reconegut mundialment, insuperable.

Preu: 9,00 €
Visitants:18 persones


© fotos: Jacint i Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 27 d'Octubre de 2010
LA GIRALDA DE L'ARBOÇ
L'Arboç del Penedès

La Giralda és un dels conjunts més sorprenents del neomedievalisme i de la aquitectura neoàrab de Catalunya i petita joia referent i icona del poble de l'Arboç del Penedès.
La construcció respon al somni del matrimoni entre Joan Roquer i Marí tercer fill de la família farmacèutica de la vila i Candelaria Negrevernis Lasala, filla de Magí Negrevernis, pilot de Navili membre d'una família burgesa de Sarrià del s. XIX. Va rebre del seu pare com a regal de noces, una part de la fortuna familiar que va ajudar a poder realitzar el somni concebut
Joan Roquer figurant com a arquitecte que va dirigir tota la construcció, va
encarregar l'any 1899 l'execució material del projecte al constructor Feliu Tetas veí de l'Arboç i de gran experiència en l'ofici que ho constataven la construcció d'alguns edificis emblemàtics del poble. Va finalitzar l'obra l'any 1907 i inaugurada una vegada acabats de perfilar els petits detalls en l'any 1908. La família va viure-hi fins als anys 1940
En el seu interior té una rèplica de el Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada, té adossat un mòdul central on trobem un saló cobert per una cúpula bizantina folrada de làmines de paper d'or, construïda a semblança del Saló d'Ambaixadors dels Reials Alcázares de Sevilla. així com elements característics de l'art califal de la mesquita de Còrdova entre moltes influències de l'arquitectura àrab en les
seves columnes i sostres i que acull el major llibre que hi ha al món El Enginyós Hidalgo Don Quixot de la Manxa, pirogravat en fusta, i que té un pes de més de 300 kg.
En la visita guiada hem conegut el seu contingut de gran valor arquitectònic i artístic que reflecteix en les seves parets, columnes i sostres la bellesa d'Al-Andalus emulant les meravelles que podem contemplar en capitals andaluses, les dependències, la història destacable a més del que s'ha comentatd, els vitralls, els jardins i gaudir d'aquest centenari edifici que està considerat la rèplica més fidedigna de la Giralda de Sevilla. Els seus 52 metres d'altura la converteixen en la tercera torre de minaret més alta del món, després de la de Sevilla i la de Marràqueix
El seu actual propietari és el senyor Manel Camino i Martínez que ha cuidat de la seva restauració i desperfectes soferts pel pas del temps, perquè tota persona enamorada de la bellesa pugui gaudir d'aquest meravellós edifici i posant a disposició d'esdeveniments artístics, culturals i celebracions particulars.

Preu: 8,00 €
Visitants:38 persones


© fotos: M. Vallvé y Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 13 d'Octubre de 2010
ROCA BARCELONA GALLERY
Joan Güell, 211 - 213

El nostre guia, el Sr. Marc, ens ha fet una petita introducció sobre la història de l'Empresa. Va iniciar la seva activitat l'any 1917 com Companyia Roca de Radiadors SA, dedicada a la fabricació de radiadors per a la calefacció domèstica a la seva
factoria de Gavà (Barcelona). Diversificar les seves activitats en els anys 1925 i 1929, fabricant calderes de fosa i banyeres de ferro colat respectivament, ja el 1936 Roca es va introduir en el sector de la porcellana sanitària i el 1954 en el sector de les aixetes.
La societat des de l’any 2006 present en més de 135 països i en alguns dels edificis més emblemàtics del món, ha concentrat els seus esforços únicament i exclusivament en el negoci sanitari aconseguint el lideratge mundial en disseny qualitat i confort sobre tots els seus components.
L'innovador edifici visitat, emblema de marca "Roca Barcelona Gallery" és la nova seu cultural i social a Barcelona. Consta de 2400 metres quadrats repartits en tres plantes i un exterior espectacular de vidre laminat únic material amb una successió de vidres disposats perpendicularment a l'eix de la façana que amb la refracció de la llum produeix efectes nous.
La tercera planta exposa una selecció de les novetats de 2010, models de disseny avantguardista, variabilitat, benestar i harmonia que responen a l’esperit innovador de la societat, agrupats en quatre categories: solucions de bany, dutxa, vàters intel·ligents i miralls i il·luminació, a més incorporen la "reutilització de l'aigua" que permet estalvi energètic, d’aigua i economic i contribueix a la protecció del medi ambient.
A la sala de projeccions hem vist l'audiovisual realitzat per la directora de cinema Isabel Coixet a instàncies de la Fundació We Are Water (Som Aigua), sobre el major desastre ecològic fet per la mà de l’home en el mar d’Aral, mostra a través de il·lustracions, fotografies i textos com ha devastat el seu entorn i la vida de moltes persones que vivien al seu voltant. Sensibilitza sobre el greu problema de l’escassetat d’aigua en el món.

Preu: Gratuït
Visitants:27 persones


© fotos: M. Vallvé y Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 16 de Juny de 2010
MUSEU TORRE BALLDOVINA
I EL MOLÍ D'EN RIBÉ

Santa Coloma de Gramenet

Avui hem visitat l'únic edifici romànic del Barcelonès que ha arribat íntegre fins als nostres dies. Es tracta de la Torre Balldovina, situada al cor de Santa Coloma de Gramenet a la plaça de Pau Casals. Els seus orígens es remunten al segle XI i apareix documentada per primera vegada l’any 1020 amb el nom de Turris Baldovin, agafant el nom del senyor de la fortalesa anomenat Ballduvino. És un edifici de gran interès històric amb diverses transformacions arquitectòniques sofertes al llarg del temps: torre de defensa al segle XI, edifici de caràcter agrícola després, gran casal social en el segle XVIII i, finalment, residència noble i estival de les famílies barcelonines els Segarra i Castellarnau. A la segona meitat del segle XX, s'inicia una fase de creixent degradació, fins l'any 1972 que l'ajuntament compra l'edifici i deu anys més tard realitza les obres de restauració i les d'adequació com a seu del Museu Municipal, que avui hem visitat.
El fons de les seves col·leccions són de les èpoques: edat de ferro, ibèrica, edat mitjana, segles XIX i XX. En el recorregut per les diferents estances hem vist entre d'altres, materials arqueològics ibèrics procedents de: poblat Puig Castellar, assentament de Can Calvet, Masia Fonollar, materials medievals del Molí d'en Ribé, ( ruïnes que hem visitat ), i diversos objectes que són el testimoniatge de la vida agrícola de la Santa Coloma rural.
Mitjançant la projecció d'un vídeo, muntatge molt bé escenificat sobre el poble ibèric, hem conegut la seva estructura social, els intercanvis d'objectes que feien amb altres persones, com era la seva economia, l'art, la religió i creences, l'escriptura ibèrica, peces de ceràmica realitzades a mà i amb el torn, telers manuals, com feien les cases (maons de fang i palla i sostres de fusta) en definitiva com vivien els Laietans, habitants del poblat Puig Castellar.
Les restes arqueològiques trobades ens parlen d'una civilització entre el segle VI aC i el segle I aC, aristocràtica, guerrera i jerarquitzada que ens ha llegat un gran patrimoni arqueològic, que són testimonis del nostre passat.
+ informació

Preu: 4,50 €
Visitants:25 persones

© fotos: M. Vallvé y Lluís
© textes: Lluís

Dijous 10 de Juny de 2010
MUSEU AFRICÀ DANIEL COMBONI
Feliu i Codina, 59

Mossèn Antoni Calvera, director del Museu, ens ha fet un sinopsis de la vida del Bisbe Daniel Comboni fundador dels Missioners Combonians del Cor de Jesús (MCCJ), coneguts com Missioners Combonians, presents a Espanya des de l’any 1954.
Va néixer a Limone sul Garda (Brescia, Itàlia) el 15 de març de 1831, quart fill d'una humil família de profunda fe i rica de valors humans, però pobre de mitjans materials. Va estudiar a Verona, a l'Institut fundat pel sacerdot mossèn Nicola Mazza per a joves prometedors però sense recursos.
Durant els seus anys d'estudi a Verona descobreix la seva vocació sacerdotal, cursa els estudis de filosofia i teologia i, sobretot, s'obre a la missió de l'Àfrica Central. En els anys 1867 i 1872 respectivament va fundar els Instituts missioners
masculí i femení. Els seus membres es diran Missioners Combonians i missioneres Combonianes. Va dedicar tota la seva vida amb l'entusiasme de sempre en la lluita contra l'esclavitud, alliberar i evangelitzar el continent Africà i consolidar l'activitat missionera. Va morir a Khartum (Sudan) el 10 de Octubre 1881. Va ser canonitzat el 5 d'octubre de 2003, pel Papa Joan Pau II a la Basílica de Sant Pere de Roma.
En el recorregut pel Museu en les seves diferents seccions de: prehistòria, regnes i imperis, climatologia, economia, àrees culturals, llengües, religions i mapes il·lustratius de cada secció. El pare Antoni Calvera amb ampli coneixement de totes elles i l'experiència de residir a l'Àfrica catorze anys, ens ha comentat amb tot detall, més de quatre-cents objectes i el motiu utilitari d'aquests pertanyents a vint països i quaranta-vuit tribus. Entre ells destaquen les col·leccions de màscares, d'instruments musicals i les dotze peses de coure per pesar or de la tribu Ashanti de Nigèria.
Ens comenta, com la majoria recordem, fa 50 anys un total de 17 països africans van obtenir la independència, i els coneixements que es tenen sobre Àfrica acostumen ha escassejar, els que ens arriben sobre el continent són per una guerra o per un dictador i es parla poc de altres facetes com el progrés de la seva gent i l'avanç cultural, sobre aquesta darrera, manifesta que dels premis Nobel que hi ha al món 17 són africans i que aquestes realitats més aviat es silencien que divulguen, com es el cas del Dr. Hamilton Naki, negre sud-africà que va tenir un important paper en el primer trasplantament de cor que es va fer al món, oficialment per el Dr.Christiaan Barnard i que va ser silenciada la seva gran professionalitat pel simple fet de ser negre.
Ens comenta sobre la revista ""Mundo Negro"" primera publicació periòdica sobre l'Àfrica a Espanya, neix l'abril de l960, aquestes cinc dècades han donat a conèixer el treball en el continent Africà de l’ordre missionera fundada per Daniel Comboni, a més de temes polítics, socials, econòmics i culturals. Rep el constant reconeixement unànime pel seu rigor, professionalitat i credibilitat.
Recomanem la visita, perquè a través d'aquest racó d'Àfrica a Barcelona, podem conèixer una mica més la complexa realitat africana, un gran mosaic d'ètnies, cultures i llengües que ens porta al camí de la tolerància, respecte, estima i amistat.
Preu: Gratuït
Visitants:18 persones



© fotos: M. Vallvé y Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 26 de Maig de 2010
LA FÀBRICA DEL SOL
Centre de Recursos Barcelona Sostenible

Passeig Salvat Papasseit, 1

La visita ha començat a l'exterior comentant la història de l'edifici-La Fàbrica del Sol-d'estil modernista que va albergar les oficines de la direcció de la fàbrica de gas, de la Catalana de Gas, va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, al 1907.
L'edifici està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de la ciutat. Seguint el procés de sostenibilitat ha estat rehabilitat per l'arquitecte Toni Solanes per tal d'albergar l'equipament d'educació ambiental i per a que aquest sigui demostratiu en si mateix.
L'exposició ofereix un recorregut singular pels diferents espais. L'espai audiovisual amb la projecció de ""Benvingut a la nova mentalitat de l'energia" té quatre grades dissenyades de manera orgànica, on cada una d'elles s'identifica amb el codi de colors de les energies: geotèrmica, biomassa, hidràulica, eòlica, solar (fotovoltaica i tèrmica). explica els conceptes sobre l'energia i els usos productius de la mateixa al llarg de la història.
El senyor Oriol el nostre acompanyant en la visita, ha comentat cadascuna de les energies renovables, i la eòlica ara per ara, és la més madura i eficient de totes les energies renovables, amb un nivell nul de contaminació i d'un espectacular creixement en els darrers anys, també ha comentat sobre: la petjada ecològica, canvi climàtic amenaçant i cada vegada més perceptible sobre l'existència d'un escalfament global ocasionat pels gasos d'efecte hivernacle generats per l'activitat humana; desenvolupament i mobilitat sostenible, gestió de l'aigua; tractament de residus etc.
A la terrassa, es comenta el que s'ha explicat anteriorment. Compta amb panells explicatius de l'ús, orígens i xifres de maquinària, recollida de l'aigua de la pluja, mostra el dipòsit d'aigua, la coberta verda, els sistemes captadors d'energia solar (plaques solars fotovoltaica i tèrmica, captador de llum solar del mòdul del sol del pis de sota), i biodiversitat (nius i menjadors d'aus i ratpenats). També trobem un mapa de la ciutat, amb la ubicació dels diferents punts ambientals més significatius de la mateixa: a nivell energètic, de biodiversitat, cicle de l'aigua, neteja i gestió de residus.
Al final del recorregut pels diferents àmbits expositius, hem experimentat qual ha de ser el compromís individual cap a la sostenibilitat en oposició a les conseqüències que representen les actituds insostenibles que dia a dia influeixen danyant el planeta que habitem.
+ informació

Preu: Gratuït
Visitants:22 persones


© fotos: M. Vallvé y Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 12 de Maig de 2010
CENTRE DE CONTROL D'AUTOBUSOS TMB
C/ Jaume Brossa s/n. Cotxera de Triangle

Atesos pel senyor Francesc, personal de l’empresa de TMB i un cop acomodats a la Sala de visites, ens ha explicat el més important i significatiu de la història de la companyia que data des de 1906 any de l'inici del autobús urbà de Barcelona, que inaugura la primera línia entre la plaça de Catalunya i la plaça Trilla a Gràcia.
A mesura que la ciutat ha anat creixent i modernitzant, TMB ha seguit el mateix camí d'expansió i modernització incorporant vehicles de nou disseny i de major comoditat per a l'usuari, reformant els antics, i complint les ordenances de l'ús dels mateixos de no més de dotze anys.
Els vehicles actuals, de les marques: Iveco (abans Pegaso), Man i Mercedes-Benz cobreixen les gairebé 130 línies amb un transport global en dies laborables de més de 700.000 persones. Estan equipats amb la tecnologia digital SAE (Sistema d'Ajuda a l'Explotació) amb equipament tecnològic a bord del vehicle, pantalla tàctil TFT integrada en el tauler de conducció connectat amb el Centre de Control que permet millorar la qualitat del servei com: posicionament més precís de cada vehicle mitjançant un GPS d'última generació, seguiment de la regularitat de pas per les parades, millorar l'espera dels usuaris aportant informació permanent en les parades amb marquesina, indicadors de la propera parada dins dels autobusos, comunicacions més fiables i ràpides des control a conductor i viceversa.
Des de la Sala de visites ia través d'un gran vidre hem visualitzat la Sala de Control, gran espai que reuneix millores en ergonomia, tecnologia i organització del treball. A la paret frontal de la sala hi ha un gran videowall compost de quatre pantalles de retroprojecció on es poden veure en gran format les imatges de les diferents càmeres que controlen el trànsit de la ciutat. Els operadors i supervisors ubicats cada un en un lloc format per una consola amb dues o tres pantalles i altres accessoris, segons el lloc, com telefonia digital, terminal de ràdio Tetra i terminal de ràdio Analògica, realitzen un treball de gran responsabilitat, l'objectiu principal és entre altres, mantenir l'interval de pas programat en cada línia (horaris que figuren en totes les parades), prenent accions reguladores si és necessari, i mantenir informat l'usuari mitjançant els panells electrònics instal.lats a parades amb marquesina. Les pantalles els mostren la situació de cada cotxe si va avançat o retardat respecte de l'horari establert i procedeixen a la seva regulació. Atenen possibles avaries i incidències en els vehicles de la flota que estan prestant servei. Modifiquen qualsevol alteració en la ruta per causes totalment alienes (tall de trànsit per avaria, accident o manifestació) i defineixen un itinerari alternatiu. Ha comentat la constant creació de noves línies d'autobusos: Turístics, Nocturns i els de Barri aquests el reduït tamany els permet circular per carrers de major estretor; els conductors de més antiguitat tenen prioritat en la selecció de línia i trajecte que millor els convé; les classes de nous carburants que estan en proves: biodièsel, gas natural i hidrogen, aquest últim actualment en pràctiques en tres vehicles Mercedes en estudi de resultats; dotar a curt termini càmeres de vídeo vigilància i un sistema d'informació visual i acústica a l'interior dels vehicles i finalitzar la instal lació de panells electrònics informatius a totes les parades amb marquesina.
S'han formulat preguntes sobre diversos temes: horaris de pas que s'allarguen en dies festius, conducció irresponsdable d'alguns conductors com arrencades i frenades brusques sense motiu aparent; manca d'inspectors que això convida a persones incíviques a no abonar l'import del viatge sobretot en hores punta; disseny incòmode per accedir i en seients d'alguns vehicles que ha provocat més d'una caiguda, etc.etc.

Preu: Gratuït
Visitants:28 Persones


© fotos: M.Vallvé-Lluís y TMB
© textes: Lluís

Dimecres 28 d'Abril de 2010
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Gran Via de les Corts Catalanes, 585

L'origen de la Universitat de Barcelona, amb més de 560 anys d'història es remunta al segle XIV, l'edifici que millor representa aquesta venerable institució acadèmica, l'anomenat Edifici Històric situat a la Plaça Universitat, avui ho hem visitat. Va ser construït durant dues dècades (1863-1882) per l'arquitecte Elies Rogent, el seu estil eclèctic propi de l'època, dóna pas a una arquitectura molt bella on es barregen diferents estils medievals d'art romànic, islàmic, gòtic i mudèjar. Va tenir a l'època un gran impacte urbanístic i social, per ser un dels primers edificis construïts fora de les antigues muralles de la ciutat, tot un esdeveniment no només en termes acadèmics, sinó també com a símbol de l'expansió urbanística i del nou esperit obert i modern de la ciutat de Barcelona. L'any 1970 va ser declarat monument històric-artístic nacional.
Hem iniciat la visita partint del Vestíbul principal que té la seva entrada per les tres grans portes del centre de la façana i sortida al jardí per l'extrem oposat. l'Escala d'honor, on en el tram superior, parteixen dues escales la dreta condueix a la Sala de retrats dels rectors des de la recuperació de la Universitat de Barcelona de l'any 1842 fins avui, i a la Sala de juntes; l'esquerra condueix a la porta que dóna accés a la galeria superior que comunica el pati o Claustre de Ciències amb el de Lletres, espai lluminós, airejat, decorat amb detalls a la fusta tallada de portes i sostre, on es situa al centre, la porta més rica de tot l’edifici que dóna entrada al Paranimf. La Sala Paranimf, impressionant espai singular i històric, la sala més impotante de l'edifici on es duen a terme els actes més solemnes, està presidida per una pintura de la Immaculada, patrona de la Universitat, conté elements decoratius que li atorguen un aire de recollida i gairebé religiós. La Biblioteca que disposa d'un important i valuós fons antic de Manuscrits segle XIV, Incunables segle XV, Impresos segle XVI, Gravats, Pergamins etc.
Des d'aquí reiterem les gràcies a la senyoreta Cristina que ha estat la nostra guia durant tota la visita, per la seva humanitat, professionalitat i per la gran informació rebuda de cada lloc.

+ informació

Preu: Gratuït
Visitants:30 Persones


© fotos: M. Vallvé y Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 14 d'Abril de 2010
FEDERICO FELLINI I EDIFICI MODERNISTA ANTIGA FÁBRICA CASARRAMONA
CaixaForum Av.Marquès de Comillas, 6-8

Hem iniciat la visita amb un recorregut per l'edifici. Va ser construït per l'arquitecte Puig i Cadafalch encarregat per Casimir Casarramona i Puigcercós, propietari de negocis tèxtils. La seva construcció es va realitzar totalment amb maó vist seguint el tradicional sistema català, es va finalitzar l'any 1911. L’Ajuntament de Barcelona ho va premiar l'any 1912 com un dels millors edificis industrials d'estil modernista.
L'horitzontalitat de les plantes, la trenquen dues grans torres que es troben en el recinte destinades a dipòsits d'aigua per al consum i alhora com a protecció contra incendis de la fàbrica. L'ornamentació és limitada només algunes ceràmiques a les torres, un mosaic amb el nom del propietari, i formes aconseguides amb la construcció de maó rematades amb elements de ferro forjat que obtenen un original embelliment.
Actualment l'edifici propietat de ""La Caixa"", totalment reformat respectant la seva aparença, és un gran complex cultural amb àmplies Sales d'exposicions.
En la visita a l'exposició de Federico Fellini "El Circ de les Il·lusions", hem conegut la trajectòria personal i artística de Federico Fellini (Rimini 20-01-1920 / Roma 31-10-1993) fill de Ida Barbiani i Urbà Fellini. Va viure una infantesa i una adolescència marcades pel provincianisme, la repressió sexual i l'educació catòlica, temes com hem vist estan presents en tota la seva filmografia.
En el recorregut per les diferents Sales, s’exposen gran quantitat de fotografies i algunes pantalles de vídeo amb seqüències majoritàriament relacionades amb els seus films de més renom com: La Strada, Le Notti di Cabiria, La Dolce Vita, Otto e Mezzo, Amarcor etc.,mostren un estil propi que barreja el fantasiós amb la realitat subjectiva i el defineix com el creador i artífex més important de la modernitat cinematogràfica dels anys cinquanta, no en va, el seu nom com a director i guionista va tenir ressò internacional i va conquerir les taquilles de tot el món.
Preu: Gratuït
Visitants:19 persones


© fotos: M. Vallvé y Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 31 de Març de 2010
MUSEU DE LA GUÀRDIA URBANA
Carrer de la Guardia Urbana, 3

El museu que avui hem visitat, va ser inaugurat el 10 d'octubre de l’any 2002. El senyor Gerard Capdevila nostre guia, que va ser guàrdia actiu a la Unitat Muntada, ens ha anat mostrant al llarg del recorregut amb anéctodas i amenes explicacions, mostres de diferents uniformes que s'han utilitzat durant els 164 anys d'història de la Guàrdia Urbana, des del primer model d'indumentària dels anys 1843 fins al 2007. La secció de la Unitat Muntada del anys 1856 fins 1968, gran Gala i mitja Gala, segons el protocol representatiu; uniformes de la Secció Motoritzada dels anys 1960 fins al 2000; uniforme i equipament complet d'un Vigilant dels anys 1950; altres molt significatius relacionats principalment amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, així com d'altres policies, fruit d'intercanvis realitzats en les visites dels diferents cossos a la ciutat de Barcelona. De la Secció Motoritzada s'exposa una moto Harley de l'any 1929, primer vehicle utilitzat per agents amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, una moto Sanglas de 250 cc. matriculada l'any 1953 i tancant el cercle una Honda paneuropean de l'any 2007.
El fons documental inclou col.leccions de tots els models de targetes d'identitat de la Guàrdia Urbana des de principis dels anys 1920 fins als nostres dies; documentació administrativa de més de mig segle d'antiguitat; fotografies de principis de l’any 1900, provinents de l'Arxiu Històric de la Ciutat i de donacions particulars que mostren l'evolució de la uniformitat i els diferents treballs duts a terme per la Guàrdia Urbana en aquell temps.
És de destacar les col·leccions de petits objectes que configuren la part sentimental del museu, provinents de persones que han estat lligats a ells i que evoquen el record del passat mantenint viva la memòria en el present.

Preu: Gratüit
Visitants:21 persones


© fotos: M. Vallvé y Lluís
© textes: Lluís

Dijous 4 de Març de 2010
ENDESA CENTRE INFORMATIU
Avinguda del Paral·lel, 51

Hem iniciat la visita amb el passi d'un vídeo informatiu sobre la Central Hidroelèctrica Reversible d'Estany Gento-Sallente. Es troba instal·lada en una caverna subterrània excavada a l'interior d'una escarpada vessant a 70 metres sota la superfície, entre dos llacs, (estany Gento a 2140 metres d'altitud i Sallente a 1.765 metres). Va ser inaugurada i posada en servei en el mes d'abril de l985. Genera una producció de 415 megawatts (415.000 quilowatts) per mitjà de la caiguda de l'aigua des de gairebé 400 metres de desnivell canalitzada per quatre canonades de sis-cents metres de longitud per 4,20 de diàmetre, amb un pendent de més de cinquanta graus d'inclinació. En les hores de mínim consum les mateixes turbines bomben l'aigua del llac inferior al superior, emmagatzemant l'energia potencial per als moments de màxima demanda. Per facilitar el transport del personal i materials durant la construcció de la nova central any 1981, l'empresa FECSA va fer construir un telefèric amb una càrrega autoritzada de 25.000 kg. Actualment en els mesos d'estiu està obert al públic el que permet desplazars des de l'estany de Sallente fins a l'Estany Gento i gaudir dels majestuosos i bells paratges de la Vall Fosca.
La senyoreta Cristina, la nostra monitora, ens ha informat de molts aspectes sobre el món de l'energia, entre d'altres, els més destacats són: les fonts per produir-la, les renovables com l'aigua, el vent i el sol, les no renovables els combustibles fòssils i l'energia nuclear, (aquestes són les fonts més utilitzades encara sabent que s'estan esgotant): el Centre de Control que rep informació constant de les necessitats energètiques i dóna les oportunes ordres de forma automàtica a les centrals elèctriques i estacions receptores: sobre el transport de l'energia, des de les centrals elèctriques que la generen fins a les estacions receptores o subestacions, de la seva elevada tensió fins a 380.000 volts en el transport de llargues distàncies per tal d'evitar el mínim de pèrdues, i com en les estacions receptores o subestacions és reduïda a 11.000 o 25.000 volts: la domòtica , projectes i instal·lacions: l'etiqueta energètica: la il·luminació i la facturació: la sobrecàrrega elèctrica a la llar i consells per evitar-la: l'ús de l'energia en el propi habitatge obtenint resultats estalviadors, etc. Amb les explicacions rebudes de com es genera, com es distribueix fins a arribar al consum final, hem adquirit uns coneixements més sòlids sobre l'energia, que aplicats poden influir en la reducció de l'ús energètic en benefici del medi ambient i de la nostra economia. Ha estat una visita molt informativa, que recomanem.

Preu: Gratuït
Visitants:30 Persones


© fotos: M. Vallvé i Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 24 de Febrer de 2010
MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA
75 ANIVERSARI

Palau Nacional - Montjuic

El Museu celebra els 75 anys transcorreguts des de la seva inauguració, efemèride que volen compartir mostrant una selecció d'obres del patrimoni artístic català o vinculat a Catalunya que pertanyen a col·leccions privades, de museus catalans, europeus, americans, i al patrimoni eclesiàstic, disperses pel món i que de forma temporal s'han sumat a aquesta mostra commemorativa.

Hem fet un recorregut documentat àmpliament per la monitora senyoreta Judit,
per la història de l'art català des de l'Edat Mitjana fins al segle XX, visionant obres de gran qualitat artística del Romànic, Gòtic, Renaixement, Barroc, del segle XIX i els tres primers decennis del segle XX, de mestres entre d’altres com : Jaume Huguet, Bernat Martorell, Damià Forment, Marià Fortuny, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Pere Oller, Arístides Maillol, Joan Miró, Salvador Dalí, Pablo Picasso, Damià Campeny, Francesc Ribalta, Joan Antigó, Pablo Gargallo ... etc.
Algunes d'aquesta obres han estat sotmeses a una restauració que han recuperat la seva esplendor original com succeeix amb la Majestat, obra cabdal de l'escultura romànica catalana situada a l'església de San Cristóbal de Bejet, el retaule gòtic de la Verge de l'Escala de Joan Artigó, ubicat a l'església de Sant Esteve de Banyoles.
La segona sala exposició de la Princesa Sàbia, hem vist entre d'altres, els magnífics murals de pintura romànica catalana de mitjans del segle XIII, ocults en una de les capelles de la catedral de la Seu d'Urgell, redescoberts a principis del segle XX, que reflecteixen el Sant Sopar, l'arrest i martiri de Santa Caterina.
Mitjançant el passi d'un vídeo hem visualitzat la tècnica emprada per a l'arrencament sense danyar la pintura mural, coneguda com strappo.
Hem gaudit contemplant aquesta importantíssima i difícilment repetible col·lecció d'obres d'art, algunes d'elles per primera vegada han deixat la seva ubicació habitual.
Desitgem que per molts anys el Museu Nacional d'Art de Catalunya segueixi divulgant la riquesa cultural de la nostra terra.
Felicitats!!!
Preu: 3,00 €
Visitants: 36 persones



veure a pantalla completa
© fotos: M. Vallvé i Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 10 de Febrer de 2010
Exposició Cerdà i la Barcelona del Futur
CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA

Montalegre, 5

Hem iniciat la visita a dos grups guiats per les monitores senyoretes Pilar i Raquel, les seves explicacions ens han introduït a la trajectòria tant personal com professional de Ildefons Cerdà Sunyer.
Va néixer a San Martí de Centelles (Barcelona) el 23 de desembre de 1815 en el bressol d’una familia adinerada amb arrels documentades a la plana de Vic des de 1440. Va ser el quart fill - tercer de la línia baroníl - de sis germans. De jove ja va mostrar una mentalitat oberta i progressista. Va ingressar al seminari de Vic on va cursar estudis de llatí i filosofia. Als 17 anys abandona la carrera eclesiàstica i es trasllada a Barcelona, on va iniciar els estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l'Escola de la Llotja. Faltaven pocs mesos per fer els 20 anys, i es trasllada a Madrid per estudiar a l'Escola d'Enginyers de
Camins, Canals i Ports, obtenint als 26 anys el títol de enginyer.
Com a membre del Cos d'Enginyers el van destinar a diferents llocs abans d'establir-se a Barcelona (1848) on va contreure matimonio amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch Calmell amb qui va tenir quatre filles.
A la mort del seu pare i germans, va heretar un important patrimoni que li va permetre demanar l'excedència del cos de funcionaris i dedicar-se a títol personal als estudis urbanístics i a la política.
Va destacar com a polític progressista on va arribar a ser diputat a les Corts Generals de Madrid, regidor de la ciutat de Barcelona i president de la Diputació de Barcelona.
En segona meitat del segle XIX s'inicia el procés de la reforma, modernització i eixample de la ciutat de Barcelona amb les agregacions dels pobles limítrofs. El llançament d'aquest procés està indiscutiblement vinculat a la persona d'Ildefons Cerdà, vist com una figura genial però aïllada i fins i tot enfrontada amb l'ambient barceloní.
Per completar la configuració igualitària de la ciutat i el caràcter humanista de la proposta, reparteix homogèniament pel territori els equipaments (hospitals, escoles, mercats, esglésies ...), les places i zones verdes, amb dos grans parcs en els extrems i un parc urbà a cada districte format per 10 x 10 illes. El caràcter antiautoritari, antijerárquic, igualitari i racionalista del pla xoquen amb la visió de la burgesia, que preferia una arquitectura de caràcter més particularista, atès que, urbanitzar en un territori despoblat comportava unes càrregues econòmiques que no volien assumir. Amb variacions sobre el pla previst es va dur a terme el Eixample. Ildefons Cerdà pensant en el futur de la ciutat i en la qualitat de vida dels seus habitants va realitzar un projecte urbanístic que provoca entre d’altres gran atracció creixent de visitants, que descobreixen una ciutat amb menys contradiccions i més qualitat de vida que algunes que tenen més monuments o més riquesa.
Els últims dies de la seva vida, malalt i gairebé arruïnat, es va traslladar al balneari de Las Caldas de Besaya, Cantàbria, on va morir el 21 d'agost de 1876. Les restes mortals van ser exhumades l’any 1971 i traslladats a Barcelona on descansen al cementiri de Montjuïc, en un panteó de marbre blanc en el qual es reprodueix una part del pla de l'Eixample que va elaborar l’any 1859.

+ informació

Preu: 3,40 €
Visitants: 38 persones


© fotos: M. Vallvé i Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 27 de Gener de 2010
CASA ALEGRE DE SAGRERA
Terrassa

La monitora senyoreta Mia ens comenta els orígens de la Casa Sagrera que es remunten a principis del segle XIX. Va ser la casa pairal de Joaquin Sagrera important fabricant tèxtil de classe benestant, el qual va tenir un paper destacat durant la guerra napoleònica.
Es van realitzar importants reformes en els anys 1911 i 1915 dutes a terme per l'arquitecte municipal Melcior Viñals i Muñoz convertint l'edifici en un model d'habitatge burgès d'estil romàntic-modernista que mostra com vivien les famílies adinerades de l'època. L'any 1973 va ser adquirit per l'Ajuntament de Terrassa, desde les hores desenvolupa usos museístics i obert al públic tant la casa com els jardins.
Hem començat la visita per la planta baixa: el Pati situat a l'espai de les dues ales de la casa amb vistes als jardins separat per una gran reixa de ferro forjat; el Gran Saló la estança més noble de la casa on es troben el Envidriat petit espai annex al saló, amb vitralls pintats i emplomats; el Bany separat per una porta corredissa de vitralls pintats i emplomats; l’Escala d'accés al primer pis de fusta de caoba de dos trams a escaire; el Quarto de Reixa destinat a sala d'estar, únic espai de la casa que conserva tota la decoració i mobiliari original de l'època; el Menjador d'ús diari que conserva l'arrambador de fusta i el paviment hidràulic.
Primer pis: Menjador de gra espai reservat per a actes protocalaris, destaquen tres grans finestrals amb vitralls pintats i emplomats, grans làmpades de llàgrimes estil aranya, una gran taula amb història i pintures murals; la Sala Salvans (dormitori principal); la Sala Hernán Cortés; la Sala Judici de Salomó (habitació del matrimoni). Ala de Dormitoris: hi trobem quatre espais convertits en sales monogràfiques dedicades a artistes i literats diversos, la Sala Ferran Canyameres, la Sala Josep Martínez Lozano, la Sala Carlos Baca-Flor i al final la Sala de reserva del fons numismàtic del Museu de Terrassa.
Hem gaudit de la visita i de les col·leccions de ceràmica i porcellana oriental, pintura, dibuixos, numismàtica i el llegat dels escriptors Ferran Canyameres i Agustí Bartra.

Preu: 2,00 €
Visitants: 24 persones


© fotos: M. Vallvé i Lluís
© textes: Lluís

Dimecres 13 de Gener de 2010
BARCELONA TV
Plaça Tísner, 1

Avui hem gaudit visitant les noves instal·lacions de BTV ubicadas al districte tecnològic 22@ i identificada mitjançant una espectacular façana de més de 200 m amb el seu anagrama i un gran plafó que ofereix una imatge visible a gran distància de una vista aèria de la ciutat.
Ens hem dividit en dos grups acompanyats un per la senyoreta María Sancho i un altre pel senyor Xavier Giró, personal de BTV. En el recorregut pels diversos departaments i platós ens han explicat la cadena d'esdeveniments necessaris per poder dur a terme qualsevol acció televisiva i les responsabilitats dels professionals que intervenen com: conductor del programa; caps de muntatge; tècnics de so; regidors de plató; càmeres; auxiliars; vestuari; perruqueria i maquillatge; decorats, etc.
Amb tot el vist en les noves instal·lacions i les informacions rebudes per part dels monitors, felicitem a la direcció i a tot el personal que han fet possible el gran canvi de BTV, passant a ser una televisió pública de referència que ofereix tot el que gira al voltant de la ciutat de Barcelona i la seva àrea d'influència i el que succeeix en el món, sent la veu de la ciutat per als que vivim i gaudim d'ella.
Donem les gràcies als nostres acompanyants per la seva eloqüència i professionalitat.
+ informació

Preu: Gratuït
Visitants: 30 persones


© fotos: M. Vallvé i Lluís
© textes: Lluís