---

Dimecres 10 de Febrer de 2010
Exposició Cerdà i la Barcelona del Futur
CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA
Montalegre, 5

Hem iniciat la visita a dos grups guiats per les monitores senyoretes Pilar i Raquel, les seves explicacions ens han introduït a la trajectòria tant personal com professional de Ildefons Cerdà Sunyer.
Va néixer a San Martí de Centelles (Barcelona) el 23 de desembre de 1815 en el bressol d’una familia adinerada amb arrels documentades a la plana de Vic des de 1440. Va ser el quart fill - tercer de la línia baroníl - de sis germans. De jove ja va mostrar una mentalitat oberta i progressista. Va ingressar al seminari de Vic on va cursar estudis de llatí i filosofia. Als 17 anys abandona la carrera eclesiàstica i es trasllada a Barcelona, on va iniciar els estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l'Escola de la Llotja. Faltaven pocs mesos per fer els 20 anys, i es trasllada a Madrid per estudiar a l'Escola d'Enginyers de
Camins, Canals i Ports, obtenint als 26 anys el títol de enginyer.
Com a membre del Cos d'Enginyers el van destinar a diferents llocs abans d'establir-se a Barcelona (1848) on va contreure matimonio amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch Calmell amb qui va tenir quatre filles.
A la mort del seu pare i germans, va heretar un important patrimoni que li va permetre demanar l'excedència del cos de funcionaris i dedicar-se a títol personal als estudis urbanístics i a la política.
Va destacar com a polític progressista on va arribar a ser diputat a les Corts Generals de Madrid, regidor de la ciutat de Barcelona i president de la Diputació de Barcelona.
En segona meitat del segle XIX s'inicia el procés de la reforma, modernització i eixample de la ciutat de Barcelona amb les agregacions dels pobles limítrofs. El llançament d'aquest procés està indiscutiblement vinculat a la persona d'Ildefons Cerdà, vist com una figura genial però aïllada i fins i tot enfrontada amb l'ambient barceloní.
Per completar la configuració igualitària de la ciutat i el caràcter humanista de la proposta, reparteix homogèniament pel territori els equipaments (hospitals, escoles, mercats, esglésies ...), les places i zones verdes, amb dos grans parcs en els extrems i un parc urbà a cada districte format per 10 x 10 illes. El caràcter antiautoritari, antijerárquic, igualitari i racionalista del pla xoquen amb la visió de la burgesia, que preferia una arquitectura de caràcter més particularista, atès que, urbanitzar en un territori despoblat comportava unes càrregues econòmiques que no volien assumir. Amb variacions sobre el pla previst es va dur a terme el Eixample. Ildefons Cerdà pensant en el futur de la ciutat i en la qualitat de vida dels seus habitants va realitzar un projecte urbanístic que provoca entre d’altres gran atracció creixent de visitants, que descobreixen una ciutat amb menys contradiccions i més qualitat de vida que algunes que tenen més monuments o més riquesa.
Els últims dies de la seva vida, malalt i gairebé arruïnat, es va traslladar al balneari de Las Caldas de Besaya, Cantàbria, on va morir el 21 d'agost de 1876. Les restes mortals van ser exhumades l’any 1971 i traslladats a Barcelona on descansen al cementiri de Montjuïc, en un panteó de marbre blanc en el qual es reprodueix una part del pla de l'Eixample que va elaborar l’any 1859.

+ informació

Preu: 3,40 €
Visitants: 38 persones

veure a pantalla completa

© fotos: M. Vallvé i Lluís
© textes: Lluís