
Exposició Cerdà i la Barcelona del Futur
CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA
Montalegre, 5
Hem iniciat la visita a dos grups guiats per les monitores senyoretes Pilar i Raquel, les seves explicacions ens han introduït a la trajectòria tant personal com professional de Ildefons Cerdà Sunyer.
Va néixer a San Martí de Centelles (Barcelona) el 23 de desembre de 1815 en el bressol d’una familia adinerada amb arrels documentades a la plana de Vic des de 1440. Va ser el quart fill - tercer de la línia baroníl - de sis germans. De jove ja va mostrar una mentalitat oberta i progressista. Va ingressar al seminari de Vic on va cursar estudis de llatí i filosofia. Als 17 anys abandona la carrera eclesiàstica i es trasllada a Barcelona, on va iniciar els estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l'Escola de la Llotja. Faltaven pocs mesos per fer els 20 anys, i es trasllada a Madrid per estudiar a l'Escola d'Enginyers de

Camins, Canals i Ports, obtenint als 26 anys el títol de enginyer.
Com a membre del Cos d'Enginyers el van destinar a diferents llocs abans d'establir-se a Barcelona (1848) on va contreure matimonio amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch Calmell amb qui va tenir quatre filles.
A la mort del seu pare i germans, va heretar un important patrimoni que li va permetre demanar l'excedència del cos de funcionaris i dedicar-se a títol personal als estudis urbanístics i a la política.
Va destacar com a polític progressista on va arribar a ser diputat a les Corts Generals de Madrid, regidor de la ciutat de Barcelona i president de la Diputació de Barcelona.
En segona meitat del segle XIX s'inicia el procés de la reforma, modernització i eixample de la ciutat de Barcelona amb les agregacions dels pobles limítrofs. El llançament d'aquest procés està indiscutiblement vinculat a la persona d'Ildefons Cerdà, vist com una figura genial però aïllada i fins i tot enfrontada amb l'ambient barceloní.

Els últims dies de la seva vida, malalt i gairebé arruïnat, es va traslladar al balneari de Las Caldas de Besaya, Cantàbria, on va morir el 21 d'agost de 1876. Les restes mortals van ser exhumades l’any 1971 i traslladats a Barcelona on descansen al cementiri de Montjuïc, en un panteó de marbre blanc en el qual es reprodueix una part del pla de l'Eixample que va elaborar l’any 1859.
+ informació
Preu: 3,40 €
Visitants: 38 persones
© fotos: M. Vallvé i Lluís
© textes: Lluís
© textes: Lluís
No hay comentarios:
Publicar un comentario